Reflexions 'post-nadalenques'

Amb aquest seguit de qüestions la Guitza vol deixar empremta de la gran quantitat d’ornamentacions que es donen, en tots els àmbits, per les dates nadalenques.  Així mateix, també és important trobar límits entre allò tradicional i el que hem anat afegint-hi amb els anys:

Per què només és per Nadal quan tothom es recorda de la gent més marginal de la nostra ciutat i d’arreu?

Cal que el Nadal es converteixi en les dates on es gasta més energia i diners amb llumetes quan, a més, resulta ser l'època de l'any on la gent es torna solidària quasi per força? (deunidó, quina paradoxa!)

Per què ens recomanen fer dos canvis d'hora a l'any per estalviar energia, si després arriba el desembre i malgastem dita energia d'aquesta manera?

És necessari il·luminar-ho tot tant i fer-ho tant carregat, pràcticament fregant el límit amb el barroquisme més pur?

Creieu que el laicisme ha de ser el nostre estandart per Nadal? I si ho creiem, és possible compaginar tradicions amb creença?

Per què tots els pessebres es posen a la mateixa sala d'exposicions? Podríem distribuir els diferents pessebres per diverses zones de Badalona?

Com poden participar els nouvinguts de les tradicions del nadal? Ho poden entendre fàcilment?

Nadal: festa i tradició o consumisme desenfrenat?

Ens faria la mateixa il·lusió celebrar un Nadal sense regals?

Quan érem petits, els grans, per aquestes dates, ens preguntaven moltes vegades si ens havíem portat bé, i ells que es porten bé o  només es mereixen un sac de carbó?

Recomanem:

Publicitat: