LaGuitza.info - FENT LA GUITZA

M. Dolors Sabater i Puig,
impulsora de l’Espai Jove de Converses Interculturals

Que neixi qualsevol publicació sempre és una bona notícia. Que neixi a Badalona hi afegeix un plus d'heroïcitat inqüestionable, i que, a més, neixi de la mà de joves que s'autogestionen, que tenen una ètica inclusiva i que opten pel català com a llengua comuna i de cohesió converteix el fet en una autèntica novetat que satisfà molt a alguns ciutadans marcadament idealistes, però caldria que fos un fet majoritàriament inquietant per als qui ostenten la veu oficial de la ciutat.

Inquietud rubricada amb la tria del nom de la publicació, un nom tan eloqüent que no es pot menysprear: una guitza és una puntada de peu i fer la guitza és molestar, no cal donar-hi més voltes. Què es pot esperar, doncs, d'una publicació que escull aquest nom per identificar-se? I dels joves que la promouen? Passejant pels seus escrits i per la pròpia estructura de la publicació es veu de seguida que no es tracta d'una eina barroerament destructiva ni d'un pamflet alineant. S'endevina la intenció clarament desvetlladora de sentit crític, d'ironia constructiva, dissident, de creació d'un espai lliure on poder opinar i discutir una altra Badalona, una Badalona no mediatitzada, no clientelista. Una molt bona notícia, doncs, per a tota la ciutat. Convé molt que la força reivindicativa i el nou punt de vista de la ciutadania menys establerta, menys acomodada i menys condicionada faci la guitza a les estructures estancades, impermeables i inaccessibles que regeixen tot l'entramat del govern de la ciutat. Una altra Badalona és possible, però el canvi no es guanyarà mai des de les classes polítiques anclades en posicions interessades i partidistes, ni des de la societat civil que participa calladament de l'engranatge. Cal vestir un nou estat d'opinió, un nou teixit ciutadà que tingui les mans lliures per actuar i fer-se sentir, per convèncer, per promoure canvis i provocar una classe política autènticament compromesa i al servei de la ciutat.

Els meus millors desigs per a La Guitza . Confio que sigui un bon destorb i que els cops de peu que llanci aportin alguna cosa per construir les bases d'una Badalona més justa, més equitativa, cohesionada i lliure.

En el moment en que se'm va plantejar la iniciativa d'una publicació digital de caire com La Guitza , el primer pensament va ser que ja era hora! Ja era hora que un grup de joves de Badalona prengués consciència crítica dels diferents àmbits de la ciutat i es decidís a publicar les seves opinions perquè tothom se n'assabentés.

Estem vivim moments on es posa tot a debat però ningú és capaç de narrar lliurement i deixar per escrit tot el que ha passat i passa a la nostra ciutat.

Aquesta iniciativa dóna un espai per poder fomentar aquest debat i obrir noves vies d'expressió.

Endavant companys i companyes!!!

Decretada l'autodissolució dels partits de l'esquerra local, al sí del govern municipal; frustrada tota esperança (posada per bona fe o ingenuïtat de molts ciutadans) en un Pla Estratègic de Cultura , virtualment volatilitzat pel foc d'encenalls i la banalitat del Fòrum de l'Espectacle de les Cultures, de la Pau i de la Sostenibilitat ; sotmesa a restar tancada en un calaix la revisió del nou Catàleg de Patrimoni des de fa tres anys; palesa la patètica pantomima participativa del Consell de Ciutat ; privatitzat el Teatre Zorrilla , l'equipament cultural més emblemàtic de la ciutat; etcètera, i tot un seguit de seqüeles resultants, confirmen que la “ cultura democràtica” badalonina passa pel seu moment més baix. La grisor i la mediocritat gallegen per la casa gran.

En lògica correspondència amb aquest desgavell, la desitjable transparència institucional, la informació pública veraç i la participació ciutadana real deriven perillosament cap a la opacitat, la desinformació i la instrumentalització dels mitjans d'informació municipal. Desapareguda la funció cívica, ètica i democràtica d'aquests, per endogàmia i per la seva conversió en instruments de propaganda corporativa autocomplaent, els tentacles de l'estament polític van més enllà, ofegant mitjans no institucionals que tinguin la gosadia de donar cabuda a veus discrepants: desaparició recent de la revista Mes a Mes de la FAVB, per l'abordatge polític descarat d'alguns capitans, encapçalats pel tinent coronel de la brigada motoritzada de la muntanya.

Una altra estratègia de manipulació i desinformació reeixida ha estat la campanya de correus escombraria massius -una mena de mailing bomb- desfermada contra el fòrum de Vilaweb Badalona, per peons de brega, anònims, propers al poder municipal d'un o l'altre bàndol de la sorda però virulenta picabaralla interna amb el mateix resultat: l'esfondrament i el desprestigi d'aquest mitjà per impedir el debat crític i ciutadà que l'havia caracteritzat.

Amb aquest erm informatiu neix La Guitza , una revista mensual que vol ser observatori crític no exempt de bon humor de l'ombrívol panorama polític, social i cultural de Badalona. Al meu entendre, son dos els perills que haurà de sortejar aquest nou mitjà. En primer lloc fugint del pensament escombraria - fast thinking- imposat per l'alta velocitat i la immediatesa del temps real de la xarxa, prioritzant l'anàlisi i la reflexió. I en segon lloc rebutjant el periodisme groc o golferio metropolità tal i com Enric Juliana, sotsdirector de La Vanguardia , va definir recentment l'agressivitat de les joves fornades de la caverna mediàtica madrilenya, caracteritzades per l'insult, la calumnia i la mentida.

Indiscutiblement La Guitza és un arma carregada de futur, no solament per la joventut dels seus promotors, sinó sobretot per la ferma voluntat d'autogestió i independència del projecte. Brot de badalonisme obert, crític i compromès en defensa de la democràcia, la catalanitat, la cultura, el medi ambient i la cohesió d'una ciutat molt deficitària democràticament, desvertebrada socialment, sobreconstruida urbanísticament i amb una riquesa natural malmesa per la voracitat de l'especulació immobiliària que no cesa, La Guitza pot esdevenir, literalment, una puntada de peu al cul de les nostres escarxofades consciències. Badalona és un polvorí on mai no falta la munició. Poso el meu granet de pólvora per a la metxa. Enhorabona guitzaires ! Ànims i endavant!