 |
S'obre el teló Marc Sallas S'obre el teló i comencen a desfilar els polítics locals representant els seus respectius papers. La ciutat comença a ensumar la campanya electoral que ‘tothom' ja va preparant: des dels partits fins a la revista Bétulo, passant pel regidor de via pública, que cada quatre anys ens deixa uns carrers ben nets i polits. El pessebre polític local heretat de la segona restauració monàrquica (1978), de tant baix perfil i poques mires que fa fredar, comença el seu camí cap a la cursa electoral. A la nostra ciutat doncs, les figuretes es van posant en marxa i ja hem començat a sentir i llegir entrevistes a les ‘primeres espases', a veure presentacions i cares. Les de sempre, però. A l'espera de les eleccions locals, previstes per d'aquí a un any, queda un tema pendent: qui es presentarà per ocupar l'alcaldia, per part del partit més ben situat? És de domini públic que el PSOE local no té una forta cohesió interna, que està dominat per l'amo de les ‘tusses' i que això genera tensions entre els diferents sectors. Dit això, l'elecció de l'alcaldable dependrà de la pugna entre les forces a l'interior del partit, que diverses fonts anuncien tensa. De la resta de partits, subordinats al discurs més pragmàtic de gestió del dia a dia, i al propi interès per assegurar el cul a la cadira, no se se'n pot esperar cap proposta engrescadora per la ciutat. Els partits locals han abandonat qualsevol gosadia, i es limiten a gestionar les seves parcel·les de poder. De tant en tant, però, tenim situacions que ens poden fer arrencar un somriure: veure tot un cap de l'oposició insultant joves i velles a la plaça de la Vila , regidors que encara no han après a parlar i polítics locals corruptes denunciant a uns altres polítics locals corruptes. En definitiva, propostes noves no en sentirem de la boca de la classe política local. Com a molt podem esperar alguna picabaralla verbal, algun estirabot, alguna denúncia i paraules tan maques com buides: participació, ecologia, civisme, .... Cal tenir clar que a la nostra ciutat parlar de política és fer-ho de la famosa política del totxo, del control dels mitjans de comunicació, dels plens avorridíssims i d'una oposició que fa por. Parlar de la política local, és parlar d'una paràlisi permanent. Mica en mica, però, es va visualitzant un pol creixent de persones, entitats i col·lectius que han dit prou a les maneres i als projectes faraònics de ciutat, que han dit sí a una altra Badalona i que ja han començat a caminar. La ciutat, la nostra ciutat, no és fàcil, certament. Això no parem de repetir-nos-ho. Aquesta classe de discursos, inculcats per aquells que volen desmobilitzar i transmetre negativitat, fa temps que han calat a àmplies capes ciutadanes. Apartar aquesta mena de discursos ha de ser la nostra primera feina per començar a parlar de política local en majúscules i no en minúscules. Cal començar a mirar el futur amb una mica d'esperança i veure que les coses, en el marc de la nostra realitat més immediata, es poden començar a transformar. |
|
Publicitat: 
|
