 |
Això ha estat Ja som al juny! Arriba l'estiu i les festes majors s'han acabat, sembla ser que amb un bon regust de boca, si atenem a la ressaca i l'eufòria general. O almenys, podem dir que tant l'oficial com l'alternativa han estat un èxit de públic i, a més, Badalona ha sortit a la premsa i a les televisions d'arreu. Ens crida l'atenció però, que aquest entusiasme viscut durant el maig, de cop, desaparegui. Potser serà perquè mentre continua havent-hi gent que segueix organitzant i dinamitzant, a contracorrent del que dicta l'ordre, la immensa majoria de la ciutadania ja no troba mocadors per penjar-se al coll, per somniar que viu la ciutat on dorm. Ara, amb l'arribada del bon temps podríem dir que toca descansar durant un any, però en realitat, després de la deguda avaluació, aquest és el període que cal atendre per millorar allò que s'ha fet, en aquest cas les festes. Ara bé, mirant de fer balanç de tot el festeig, per la nostra part, necessitem fer-nos ressò d'una reflexió que en forma de frase lapidària l'exalcalde d'Arbúcies va regalar als i les assistents al col·loqui programat dins la FMA: després de sentir parlar sobre diversos exemples de lluites, reivindicacions i projectes veïnals de la nostra ciutat ens plantejà que potser Badalona està condemnada a complir el somni de fer que la seva societat civil passi a l'avantguarda de la seva pròpia gestió, tot deixant la classe política en darrer terme, reduint-se a l'execució d'allò dictat pel poble. Creiem que experiències d'autogestió no ens en falten i tampoc cal remuntar-se a les col·lectivitzacions de la dècada dels anys 30. Avui, podem trobar, a diversos barris, exemples representatius de la capacitat i la voluntat d'autoorganització dels i les badalonines. Com les festes, l'Associació de veïns i la Comissió de cultura de Sant Antoni de Llefià, la Plataforma de Bufalà per un equipament sociocultural, l'Ateneu popular de Sant Roc... Així doncs, el pas que ens quedaria per fer és donar-hi a tot això una dimensió de ciutat, amb la suma i la cohesió de tothom. Cal entendre que la superació d'aquesta fase és l'únic que ens donaria la força necessària per mantenir allò que ara reclama cadascú des del seu racó. És per aquest motiu que La Guitza va decidir participar de la CPFM, que és una bona mostra del que diem; i és també per això que no ens cansarem de recordar que pretenem esdevenir un mitjà que conformi un espai comú de debat, objectiu però, que no dependrà tan sols de la voluntat del Consell de redacció. Malauradament, les festes duren un sospir i ens calen altres àmbits d'actuació per generar projectes unitaris que, paral·lelament a allò que se'ns denegui des de l'administració, vagin construint una Badalona decidida i viscuda per la seva gent. Però de fet ja portem més d'un i dos mesos parlant d'això mateix i cal concloure d'una vegada tantes voltes al cap, recordant que l'estiu i les vacances refreden les idees i que, si bé un any passa molt ràpid i és poca cosa en el context de tota una vida, la constància (com la intensitat) és indispensable per recórrer camí.
Visita la nostra galeria de fotografies
|
||
Recomanem:
Publicitat: 
|
|||
 |
