 |
El Cor de Marina i Josep Anselm Clavé
Francesc Alfambra,  El Cor de Marina va ser fundat l'any 1882 per gent menestral, la majoria homes de mar que impulsats per l'esperit creador d'Anselm Clavé s'animaren a crear l'entitat. Des d'un inici com consta en els estatuts presentats i registrats al govern civil de Barcelona el 31 de març de 1890, el seu desenvolupament es va fonamentar en tres seccions: Cor o Acadèmia de cant, Cultural- recreativa i de Socors Mutus o Germandat. Des de l'any 1968 compta amb la secció del Grup d'Espeleologia de Badalona, que edita la revista ‘Cavernes', decana de las publicacions d'Espeleologia de tot l'estat. El Cor de Marina té els seu domicili a la Rambla núm. 11. L'edifici de la seva propietat fou acabat el novembre de 1898, pel mestre de cases Francesc Vall sota la direcció de l'arquitecte barceloní senyor Pons. És un edifici singular declarat Monument Històric Artístic Local que dóna caràcter i personalitat a la Rambla, l'emblemàtic passeig marítim de Badalona. El cronista badaloní J.M.Cuyàs Tolosa, al seu Resum històric de l'Entitat ens transcriu que el senyor Joan Fàbregas, fundador del Cor de Marina li havia explicat:
Al 1887 s'edita el ‘Reglamento de la Sociedad Coral Coro de Marina' on al seu primer article diu en castellà:
De can Paxau es traslladaren a can Batià i desprès al pis de l'espardenyer Busquets, tots tres al carrer de Mar. Posteriorment s'instal·len successivament a casa d'en Francisco de Mar a la Rambla, a un edifici construït a un solar de Pepa Bous (Cor Marítim) aixecant finalment l'edifici actual a uns terrenys comprats de cal Bord i de Can Maravilla amb un cost proper als 12.000 duros. El Cor de Marina és una entitat amb un patrimoni històric extraordinari i no solament per l'edifici singular que dóna caràcter i personalitat a la nostra emblemàtica Rambla ni per ser una entitat emprenedora en l'eliminació de barreres arquitectòniques per afavorir l'accessibilitat a persones de mobilitat reduïda. El principal patrimoni cultural del Cor de Marina no és material, sinó intangible. Intangibles son els valors culturals com poden ser els seus principis fundacionals, la seva memòria històrica, la seva catalanitat, el seu badalonisme, el seu amor al mar, als pescadors, etc, tots ells, malauradament en procés cada vegada més accelerat de desaparició. El Cor de Marina té els seu origen als Cors d'en Clavé. Va ser fundat l'any 1882 per badalonins amics i coneguts d'en Clavé. Però qui era en Clavé?
Josep Anselm Clavé i Badalona La relació de Josep Anselm Clavé amb Badalona és molt significativa i val la pena fer cinc cèntims d'aquesta, sobretot per la influència cabdal que tindria en l'esperit del jove Clavé i en la seva obra de desenvolupament de les meses corals. Era Clavé un burgès endiumenjat, tal com ens el presenten a les estàtues? No!
* * * Testimoni d'aquests 125 anys de canvis socials, culturals i polítics, el COR DE MARINA ha sobreviscut a innombrables vicissituds històriques, es pot dir que la nostra és una entitat supervivent que procedent del segle XIX, ha superat amb èxit el segle XX, encarant en l'actualitat amb optimisme el segle XXI.En passat 28 de març tots els grups municipals de l'Ajuntament de Badalona van donar el seu suport a una moció sol·licitant l'atorgament de la Creu de Sant Jordi al COR DE MARINA amb motiu del seu 125è aniversari l'any 2007. Aquest patrimoni de la memòria històrica del COR DE MARINA transcendeix l'àmbit estrictament local esdevenint un valor cultural d'àmbit nacional català, que el fa mereixedor de la Creu de Sant Jordi, i justificant plenament l'acord que aquest Ajuntament en Ple va aprovar sol·licitant tal distinció per a la nostra entitat. Citant les paraules del poeta badaloní mes universal i consoci nostre recentment desaparegut Josep Gual i Lloberes que amb motiu del centenari del COR DE MARINA ens va escriure el següent:
Hem enseuat els pals,
Josep Gual i Lloberes |
|
Recomanem:
Publicitat: 
|
Josep Anselm Clavé va nèixer el
1824. L'any 1840, quan tenia 15 anys venia a peu a Badalona a festejar amb una
noia Badalonina. Venia a peu des de Barcelona amb una guitarra penjada al coll
per que no es podia pagar la diligència de can Puça. Venia els diumenges i
festius a la tarda a tocar la guitarra pels cafès i les tabernes del carrer de
Mar. Amb els cèntims que li donaven o convidat a berenar anava tirant.
Políticament era un revolucionari. Un liberal republicà de l'època que va estar
empresonat i deportat per la seva participació en les revoltes
antimonàrquiques. A Badalona va viure els problemes laborals dels treballadors
badalonins en la primera industrialització de la ciutat. Aquells treballadors
badalonins van ser els inspiradors dels cors d'en Clavé abans que en Clavé
penses en fundar-los. Quan estaven malalts no cobraven i les famílies queien en
la total misèria. Crea una tuna amb amics treballadors de Badalona amb els que
decideixen treure un ral de cada setmanada per posar-lo amb una Guardiola i
d'aquí s'inicia un fons per quan hi hagi la necessitat de disposar d'ell. I
així s'iniciaren les ‘Societats de Socors Mutu' que combinades amb la música
serien els principis inspiradors dels ‘Cors d'en Clavé'. De fet en Clavé no
sabia llegir les notes d'una partitura. Estant empresonat a la Ciutadella va decidir
estudiar música i utilitzar aquesta com element d'atracció i aglutinador
d'obrers i menestrals primer per aixecar la l'autoestima d'aquells, embrutits
per l'alcoholisme, l'analfabetisme i les jornades inhumanes de setze hores a la
fàbrica, amb l'objectiu de crear els Socors Mutus, ja que aleshores en no haver
seguretat social els treballadors malalts o les vídues quedaven desemparats i
en la més absoluta de les misèries. La
primera coral que funda l'any 1850 és la de Barcelona amb el nom de la Fraternitat és de tendència
revolucionaria i agrupa a obrers revolucionaris, que van ser durament reprimits
pels poders fàctics de l'època. El 1854 amb una colla d'amics badalonins funda
el Cor de Badalona.
