LaGuitza.info - SOPA DE LLENGÜES

Amb aquesta salutació volem donar pas allò que serà una aproximació cap a la llengua àrab. Amb una breu introducció intentarem fer quatre pinzellades sobre la seva història, així com també sobre la seva cultura.

Per començar a conèixer més sobre aquesta llengua cal retrocedir fins el segle VI d.C. on ja va ser utilitzada en l'àmbit literari. Com totes en les llengües, l'identifiquem en un territori concret, en aquest cas la península aràbiga, i com a màxim representant i difusor d'aquesta, entre altres coses, és inevitable parlar de la figura de Mahoma. Aquest fou un profeta que aparegué cap el segle VII d.C. i va difondre el seu pensament a arreu. Conseqüentment, va estendre la llengua àrab.

És una llengua semítica; s'escriu de la dreta cap a l'esquerra i, evidentment, es llegeix de la mateixa manera. Les lletres o grafies s'uneixen entre si per formar una paraula; ara bé, cada lletra es pot escriure de quatre maneres diferents, depenent de la seva disposició dins el mot (principi, mig, final o bé aïllada). La seva escriptura es veu també utilitzada en llengües properes, com l'urdú o el persa. Actualment, l'àrab el parlen 250 milions de persones.

Com veiem, l'àrab és una llengua enriquida ja només en la forma d'escriure's, però cal també contemplar què n'ha estat i què n'és de la seva cultura. D'una banda, és imprescindible parlar de la cuina i no oblidar plats com l' hummus, les broquetes de Kebab, l'amanida de tabboulé i, sobretot Al-cuscus. Avui en dia, molts d'aquests plats han entrat a formar part de la nostra cuina, no per això hem de menysprear el seu origen.

D'altra banda, els àrabs han estat també coneguts històricament per la cria dels cavalls (recordem els andalusís: encara ara es poden veure demostracions de ‘caballos andaluces').

Per aclarir dubtes sobre les transcripcions fonètiques ves a:
Alfabet fonètic internacional (Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure interactiva en català)

Com sabem, la llengua àrab ha deixat empremta en moltes paraules de les llengües romàniques com és el cas del català. Cal doncs, no perdre de vista el prefix al-, tot observant mots com albergínia o Algemesí (País Valencià), entre molts d'altres.

— Paraules com as-ruzz per arròs, maacarona per macarrons són alguns exemples més de la nostres adaptacions de l'àrab.

— Cal esmentar que en àrab el gènere femení és utilitzat per designar paraules que són fonts de vida com és el cas del sol, el foc, l'úter, la terra, la llum, etc.

— Em adoptat també la popularització del te i el cafè, dos elements essencials en la seva cultura.

* En aquest segon número hem trobat molt encertat recomanar-vos un llibre que t'endinsa en la cultura aràbiga a través del menjar. Per a tots aquells que gaudeixin menjant els hi mostrem aquest llibre (de l'editorial Zendrera Zariquiey), escrit per Salah Jamal i traduït per Carme Bertran, que va ser premiat l'any 2000 com a millor llibre de cuina estrangera (al Salon livre gourmand 2000 de França). És un llibre escrit amb sentit de l'humor que t'apropa a la cultura, a la història, ple d'anècdotes i amb reflexions filosòfiques. Comenceu a fer la boca aigua...