Les biblioteques, una assignatura pendent

Sebastià Massanet

Badalona té cinc biblioteques públiques: la Central Urbana de Can Casacuberta, la de Llefià-Xavier Soto, la de Lloreda, la de Sant Roc i la de Pomar. Si tenim en compte que a Badalona hi viuen més de 222.000 persones, ens surt que si algun dia tots els badalonins se’ls acudís a anar a la biblioteca, hi hauria gairebé 45.000 persones dins de cada equipament.

Probablement alguna de les ments pensants del famós departament de “Planificació i Estratègia” de la Plaça de la Vila va determinar que hi havia dues solucions: millorar l’oferta o reduir la demanda. Efectivament optarien per la segona opció.

Després de descartar la possibilitat de reduir per la força el cens local, havien d’aconseguir que la majoria de ciutadans no optessin per les biblioteques com a referent cultural, ja fos per consultar llibres, llegir el diari, agafar algun CD o DVD o simplement per anar-hi a llegir un llibre.

La fita era difícil, molt difícil, perquè quan un estudiant necessita un llibre per fer un treball, la primera opció és la biblioteca. Perquè quan algú necessita bibliografia per la feina, la primera opció és la biblioteca. Perquè quan algú busca un lloc tranquil per poder passar una estona agradable de lectura, la primera opció és la biblioteca. Perquè quan algú vol un CD o DVD i no pot o no vol pagar els preus abusius de les discogràfiques, la primera opció és la biblioteca. Perquè quan algú vol llegir un diari, ja sigui el del dia, o necessita consultar hemeroteca, la primera opció és la biblioteca.

Per tant, el repte era complex. En una societat on l’educació primària i secundària està generalitzada. En una societat on cada vegada hi ha més estudiants universitaris. En una societat on hi ha molts professionals liberals. I en una ciutat, cada cop més de serveis. En definitiva, en un moment en què el usuaris potencials de les biblioteques estan en un dels seus màxims, s’havia de fer que descartessin l’ús d’aquest equipament.

És per això que a les biblioteques a l’hivern fa fred i a l’estiu calor. És per això que la bibliografia disponible en aquests equipaments és ridícula. És per això que hi ha la llegenda que unes inundacions van acabar amb els exemplars d’hemeroteca de la majoria de diaris a la biblioteca central. És per això que fan el ridícul horari d’obrir una mitjana d’entre 6 i 4’5 hores al dia a l’hivern (entre 42 i 30 hores setmanals). És per això que quan arriba l’estiu i la gent té més temps per usar les biblioteques redueixen encara més l’horari.

Els fets potser no han anat ben bé així, però els resultats sí.

El problema no és només de l’administració, perquè els ciutadans hem entrat en el joc que ens han plantejat i són molts els que descarten l’ús de les biblioteques públiques a Badalona. Per tant, la possible estratègia surrealista hauria donat resultats.

Hem de reivindicar, primer de tot, l’obertura de les biblioteques de 9 del matí a 9 del vespre, de dilluns a dissabte, com a mínim. No té sentit que els pocs dies que obren al matí hagis d’estar dues hores al carrer per poder-hi entrar de nou a la tarda: hi ha gent que va a les biblioteques perquè hi ha de fer feina, ja sigui d’estudis o feina professional. A més s’ha de tenir en compte que només els migdies és l’hora en què molta gent, sobretot botiguers, poden accedir a aquest equipament. A més, és l’hora de les sortides i entrades d’escoles i, per tant, quan els alumnes la podrien utilitzar. Només amb l’ampliació d’horaris ja es faria un gran pas endavant.

Però és clar, això augmentaria la demanada i ja se sap que potser no és el que més convé. En definitiva, les biblioteques de Badalona són una de les grans assignatures pendents del govern municipal. I això que és una de les poques competències dels ajuntaments en matèria de cultura, assignada per la Llei de règim de Bases Locals, que estableix l’obligatorietat de donar servei de biblioteca pública als municipis de més de 5.000 habitants (recordar que a Badalona n’hi ha una per cada 45.000).

I tot plegat sense parlar de la Sagrada Família de Badalona, àlies biblioteca de Can Casacuberta, que des de fa 15 anys s’està construint, o almenys ho fan veure. El cicle de construcció és en quadriennis que curiosament, i només curiosament que ningú pensi malament, coincideix en període electoral. A l’abril del 2003, a un mes escàs de les eleccions, l’aleshores regidora de Cultura, ara ex-consellera de Cultura, na Caterina Mieras, va organitzar unes surrealistes portes obertes a les obres de la biblioteca. Dos mesos després de les eleccions, els paletes van marxar de vacances per no tronar-hi mai més. Ara de nou s’acosten eleccions municipals i, per tant, ben aviat llegirem la notícia als diaris que comencen, de nou, les obres de la biblioteca, però no ens enganyem.... d’aquí a quatre anys potser estarem igual.

Per cert, el projecte de construcció de Can Casacuberta no haurà quedat desfasat el dia que decideixin iniciar les obres?

Recomanem:

Publicitat: