Mentre sembla que a l’estiu la ciutat quedi extasiada de calor i sense prou empenta per mantenir el ritme del curs que ha clos, com si s’agafés el relleu, la infància i el jovent esdevenen protagonistes d’aquest número de juliol. Pel que fa al debat polític, l’Assemblea de Joves de Badalona fa la seva primera aparició a La Guitza, just després del retorn de la regidora de Joventut i un cop totes les agrupacions electorals han anunciat, una darrera l’altre, que concorreran en els pròxims comicis municipals. Per arrodonir-ho, casualment, el text que ens presenten comparteix títol amb l’exposició, de la Fundació La Caixa, que aquests dies podeu trobar palplantada al bell mig de la Plana. Pot ser caldria que algú prengués nota i considerés la coincidència com una enèsima senyal (mística i tot! si és necessari...) de que els mitjans i mecanismes amb que les institucions locals pretenen tenir en compte l’opinió del jovent són inoperants, per no dir inexistents. Com algú ja ha pogut dir, en un número anterior, a Badalona el perquè de les coses, generalment, es mou entre la incompetència i la manca de voluntat quan la classe política hi té a veure. Referint-nos al jovent mateix, si algú té dubtes, pot ser n’aclariria una bona part amb el que puguin explicar, per exemple, els i les companyes del Consell de la Joventut, pel que fa a la qüestió de com el Consistori decideix qui i que és un interlocutor vàlid.

Com hem apuntat, Badalona, només començar el juliol ja perd embranzida a un ritme que fa por, o almenys nosaltres si que ens vam espantar al no trobar amb que omplir l’agenda després de vàries hores navegant per Internet. Estem molt d’acord amb en Sebastià Massanet (que signa la carta d’aquest mes a ‘Fent La Guitza!’) en que resulta llastimós que l’oferta cultural d’aquesta ciutat quedi retallada a la mínima expressió just en l’època de l’any en que, a priori, tothom disposa de més temps lliure. Per sort hi ha col·lectius ciutadans capaços de engegar projectes atemporals que enriqueixin culturalment la ciutat tot l’any, com ara l’exemple que Districte Apatxe (de Pomar) ens presenta a ‘En Moviment’.

Serà que l’estiu està fet per la canalla i el jovent?... Sembla fins i tot que en Julià de Jòdar hagi imaginat aquesta mena de fil conductor del present número, a l’observar la decisió de fer esdevenir els infants, protagonistes del breu text que ens ha regalat per retre homenatge als barris del Gorg i el Progrés.

Abans parlàvem d’una certa mandra estiuenca i, precisament, en contraposició a aquesta trobem l’estrès que pateix el món del lleure educatiu, un sector que treballa a ple rendiment sigui tardor, primavera o hivern, però que a l’estiu ha de fer-ho a ritme d’esprint. Malauradament, al parlar d’aquest àmbit cada cop és més correcte fer servir el mot treballa, en comptes de col·labora o participa, i si bé no es tracta de veure la figura del/la professional sempre en contraposició amb el voluntariat (tal com ens respon en Salvador a ‘Ple de gent’, des de l’Ateneu de Sant Roc), considerem que l’actual detriment del concepte esplai, en favor de l’externalització de tota mena de serveis públics d’educació no formal (per acabar enriquint empreses, molts cops amagades sota múltiples paraigües), no pot portar res de bó. El resultat d’això només pot ser la pèrdua d’un tipus d’associacionisme amb una capacitat de vertebració comunitària que supera la resta d’agents ciutadans.

Ens atrevirem llavors a dir que, a l’estiu, els i les badalonines viuen en diferents ritmes descompassats, en funció de les franges d’edat. Nosaltres ja hem patit aquest fenomen al juny, però finalment hem pogut tancar el sumari que havíem plantejat. D’altra banda, no tindrem més remei que acostumar-nos-hi, ja que tirar endavant un projecte com aquest implica mantenir-se al dia, per fer anàlisis de futur, amb els que poder proposar temes i debats que mantinguin la vigència fins la publicació següent. Així doncs, ja ho sabeu, si us atrau la idea de superar-vos a vosaltres mateixos/es: feu-vos guitzaires!

Recomanem:

Publicitat: