Entrevista amb Salvador Figuerola

En Salvador és voluntari, educador i director de la Fundació Ateneu Sant Roc. Una entitat sense ànim de lucre que promou diversos projectes educatius, socials, culturals i de lleure dirigits a infants, joves i adults, tot incidint d’una manera especial en els col·lectius en risc social.

A la Fundació hi participen més de 200 voluntaris, 135 col·laboradors, 14 persones contractades, alumnes en pràctiques... treballant en 16 projectes i arribant a més de 9.000 persones.

Quina seria la teva definició particular de voluntariat, en el món associatiu?
Voluntari és una paraula nova amb un contingut antic. La societat civil té un paper fonamental en el món actual, els ciutadans s’han organitzat, compromès i han participat sempre al voltant de causes, activitats i necessitats de les persones. El voluntari/a es compromet, participa... sense cap interès econòmic, negant el negoci, i donant-se de manera generosa i gratuïta. El voluntari/a dedica part del seu temps i les seves capacitats en l’entitat, duent a terme diferents tasques i participant activament en la dinàmica de l’associació.

Explica’ns els teus inicis en aquest món? Què destacaries de l’evolució d’aquest camp en tots aquests anys?
Des de ben jove, el compromís amb diferents causes i diferents grups organitzats, van marcar el meu aprenentatge en el voluntariat social. Ha estat un procés d’experiències relacionals, afectives i pràctiques al costat de moltes persones que viuen als límits i de les estructures que els exclouen.

Com creus que funciona el voluntariat avui a Badalona? Hi ha molta gent que col·labora? O ha minvat la quantitat de gent durant els últims.
A Badalona hi ha moltes entitats i associacions compromeses amb les diferents realitats de la vida de la ciutat. L’esperança que mou a totes i tots els que estem en el món del voluntariat és que, el món insolidari i egoista que promou la societat del consum no pugui consumir el compromís i responsabilitat social de moltes persones generoses que donen de franc el seu temps, diners, coneixements i el seu cor per millorar de la vida dels seus pròxims i llunyans.

A Badalona hi ha alguna mena d’organisme que coordini i recolzi els i les voluntàries d’àmbits com els esplais i els centres oberts?
No.

Fes-nos cinc cèntims: quin és el perfil del/la voluntària d’una entitat con la teva?
Tota persona que posi a disposició dels altres les seves capacitats, coneixements, experiències i el seu temps —encara que sigui una hora a la setmana.

Quines activitats i feines es cobreixen gràcies als voluntaris de l’Ateneu?
A l’Ateneu, pràcticament podem dir que fem de tot, personal remunerat i voluntaris/es es reparteixen tasques i funcions. Podem anomenar diverses tasques cobertes per voluntaris com:

• Tasques de monitor (ex. Esplai Borinot, Ateneu al carrer...).
• Dutxes de nens i nenes del Centre Obert Infantil.
• Classificació, neteja i manteniment de jocs i joguines.
• Recepció i telèfon.
• Classificació de roba.
• Berenars del Centre Obert i cuina d’activitats d’estiu.
• Formació.
• Converses en català.
• Pintura.
• Manteniment del jardí.
• Col·laboració en l’organització de les Festes del barri.
• Manteniment del magatzem d’aliments.
• A més de moltes petites o puntuals, però sempre importants tasques de logística, recolzament, animació, acompanyament, etc.

Què respondries a la gent que diu que no haurien d’existir els voluntaris perquè la funció que fan, l’haurien de fer gent preparada que oferís un servei de manera remunerada?
No entenc la premissa i el concepte de voluntari com a contraposició a remunerat o professional. Tot ciutadà té dret a comprometre’s, associar-se, coordinar-se, a donar suport i a participar de forma seriosa, generosa, gratuïta, responsable en tot allò que és de justícia social.
Això no treu que calguin persones remunerades per desenvolupar algunes de les activitats, per les necessitats que tenen alguns dels projectes que desenvolupa la Fundació.

Què comporta i què aporta ser voluntari?
Ser voluntari o voluntària comporta un compromís seriós, un fer la feina ben feta. És anar fent camí on un aprèn dels altres, s’enriqueix i comparteix solidàriament allò que no té PREU... que no es pot comprar ni vendre.

Com es pot animar la gent a que participi desinteressadament de projectes com el de l’Ateneu?
Senzillament venir, veure... tots podem aportar alguna cosa a aquesta petita roda que es mou a Sant Roc. També podem trobar respostes en un article molt interessant i d’obligada lectura titulat Derrota sutil, publicat a La Vanguardia el 16 de març de 2006, d’Ángel Castiñeira i Josep M. Lozano, professors d’ESADE.

Recomanem:

Publicitat: