El Xinès

El xinès, una llengua que parlen més de 1.200 milions de persones, pertany al grup de llengües sino-tibetanes i es divideix en una gran quantitat de dialectes, amb diferències tan grans entre ells com les que separen el català del castellà i del francès. Uns 800 milions de xinesos parlen el dialecte de Pequín, o mandarí, mentre que la majoria dels altres dialectes se situen a la costa del sudest, del Yangzi al Vietnam.

Com hem dit anteriorment el xinès és parlat per la majoria dels habitants del país; ara bé, també trobem casos, sobretot en la gent gran, on només saben parlar la llengua de la seva regió, és a dir, un dialecte. Per exemple, en la zona de Zhejiang (ho trobem pintat de color verd caqui en el mapa) trobem dues ciutats com Wenzhou i Qintian que tenen dues llengües parlades molt diferenciades, és a dir, que si dues persones han d’interrelacionar-se utilitzaran el xinès estàndard per a comunicar-se.

L’escriptura xinesa està basada en caràcters. D’aquests, en un diccionari, en podem arribar a trobar fins a 45.000 però els xinesos consideren que a partir de 3.500 caràcters apresos ja es pot llegir. Hi ha caràcters que els anomenem radicals o components, que són els que transmeten la idea (caminar, parlar, persona, gènere...) i d’altres que complementen aquesta idea.

Un problema important que planteja aquesta escriptura és el de la transcripció dels mots estrangers: de fet, la gran barrera que ha separat Xina del món exterior no ha estat la Gran Muralla sinó la seva escriptura; cap influència ha pogut implantar-se a Xina sense bolcar prèviament els seus conceptes bàsics en el motlle dels significats pre-existents dels caràcters xinesos. D'aquí li ve a Xina la seva extraordinària capacitat per sinitzar totes aquells corrents estrangeres, sigui budisme o sigui marxisme, que arribin a quallar en el seu univers cultural.

Família /famílja/ - /jiάting/

Pare /paɾə/ - /fúgin/

Mare /maɾə/ - /múkin/

Germà /ʒərma/ - /ʃióngdi/

Germana/ ʒərmanə/ - /giémεj/

Avi /avi/ - /iéié/-/uáigong/

Àvia /aviə/ - /nəinάј/-/uajpó/

Tiet /tiɛt/ - /ʃuʃú/

Tieta /tiɛtə/ - /ái/

Cosí /cusi/ - /biáoʃióngdi/-/tángʃióngdi/

Cosina /cusinə/ - /biáogiémεj/-/tánggiémεj/

Nebot /nəβot/ - /zízi/-/uájʃeng/

Neboda /nəβodə/ - /zínú/-/uájʃengnu/

Casa /cazə/ - /jiά/

Dormitori /durmitɔɾi/ - /uóʃi/

Rebedor /rəβədo/ - /mónting/

Golfes /golfəs/ - /géloω/

Despatx /dəspatʃ/ - /ʃufáng/

Cuina /cuinə/ - /txufáng/

Sala d'estar /salə dəsta/ - /kεting/

Per aclarir dubtes sobre les transcripcions fonètiques ves a:
Alfabet fonètic internacional (Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure interactiva en català)

Curiositats:

El primer que sabem sobre l'escriptura xinesa és gràcies a les incisions de caràcters, molt més arbitraris que els actuals, que es feien en les peces o closques oraculars de tortugues i tenien com a finalitat les pràctiques endivinatòries. Actualment, els caràcters s'han anat modificant i han pres una forma molt més icònica.

Recomanem:

Publicitat: