Buuh!: una de por...

Aquests darrers dies, entre el Sol, la sorra i la mandra que fa anar a l’aigua, les poques estonetes de platja han estat de profit i ens han inspirat, fins i tot, per escriure un breu conte que ara us volem regalar. No ens considerem literats! Som ben conscients del nivell que hi ha, però... us imagineu que un dia la realitat pogués superar la ficció?:

‘Hi havia una vegada una petita vila vora el mar, on el  batlle feia i desfeia a la seva voluntat tot allò que li era potestat. Això sí, sempre omplint-se la boca de paraules i sentències, amb les que pretenia convèncer als i les  vilatanes que tot el que decidia ho feia pensant tan sols en el bé de la comunitat.

Un any qualsevol, a l’arribada de la primavera, passades les festes del poble, alguns vilatans es reuniren a la plaça per discutir sobre tot allò que no els hi agradava del ball que el batlle preparava cada any, i van trobar que eren massa coses. Volien sentir que la festa era seva i alhora sentir que ells i elles eren part de la festa. Llavors, es decidiren a muntar el seu propi festeig i així ho feren.

La nit del nou ball popular, el batlle, des del seu gran mas, observava les flames de la gran foguera que els vilatans havien encès a la plaça, per il·luminar el festeig, i sense parar de voltar d’un cantó a l’altre de la cambra, rumiava com podia aconseguir que els vilatans no tornessin a gosar posar en dubte la seva feina.

De cop exclamà:
–Ja ho tinc! Demà quan surti el Sol, a cada porta de cada casa trobaran un anunci que els prohibirà passar per la plaça durant un mes!

El seu jove ajudant, que el mirava encuriosit, li preguntà:
–però perquè?

El batlle contestà:
–direm que la fusta que han fet servir per la foguera és verinosa i el fum a impregnat tota la plaça,  a més,  cobrarem un impost per pagar la neteja de la plaça.

L’ajudant no entenia res:
-però senyor, aquesta fusta és de molt bona qualitat, vos mateix  pagueu a gent de fora per talar aquests arbres i vendre la fusta a ciutat. En canvi, la que compreu per la vila és de menys qualitat i la trobeu molt més barata.

El batlle se’l mirà mig somrient i encetà la seva explicació:
-ai, Josep! que t’haig d' explicar tot…que no veus que representa aquest ball? Ahir els vilatans es reuniren i decidiren muntar una festa perquè no els hi agraden les meves. Si demà tornen a la plaça parlaran de tan bé que ho han passat aquesta nit. S’adonaran que si han estat capaços de fer això llavors pot ser són capaços de fer moltes altres coses. Després, voldran portar els comptes del mercat, o contractar el mestre de l’escola. I  doncs? Quan s’adonin que poden fer tot això i que ho fan bé, llavors que serà de mi? Que et creus? Què em deixaran un sou per no fer res? Que em deixaran seguir vivint en aquest mas que m'he fet amb els seus diners? No Josep, no! Això no pot ser! No permetré que els hi quedi un bon record d’aquesta festa!.

Quan acabà el seu discurs, el batlle donà a l’ajudant les indicacions  pertinents per dur a terme el seu pla. I així l’endemà, els i les vilatanes despertaren amb la sorpresa da la prohibició i la multa.‘  

..............................................................................................

Recomanem:

Publicitat: