Encara molt per descobrir

Clara Forn

Badalona està vivint una època de grans transformacions. La desaparició del barri industrial del progrés reconvertit en un barri residencial, ha deixat la ciutat sense el seu patrimoni industrial, només representat avui per un parell de xemeneies i un vell edifici- la CACI- amagat entre dos gegants de formigó amb “acabats de luxe”. De la resta d’èpoques històriques en queda ben poc. Alguna casa de principis del segle XX o del XIX, masies de finals del XVII i un monestir mig oblidat a la serralada de marina. Si seguim així, l’únic record que tindran de Badalona els futurs badalonins i badalonines serà que abans dels edificis de les dècades del seixanta i setanta del segle XX, a Badalona hi havia romans.

Però tot i el gran esforç que hi posen perquè el passat romà de Badalona no se’ns oblidi mai, aquest tampoc està a recer de l’oblit dels temps, ja que els negocis de l’especulació no passen per alt cap tros de terra per important, històric o significatiu de la ciutat que sigui. Només cal que passegeu per Dalt de la Vila per adonar-vos-en. I és en aquest barri, el més antic de la ciutat de Badalona, on es troba la ciutat romana de Baetulo. Des que fa uns 2000 anys la primera onada migratòria a situar-se en territori badaloní, els romans, van assentar-se a la plana, a primera línia de mar, la ciutat ha anat creixent amb més o menys sort fins convertir-se en la ciutat que és avui en dia. Com molts sabreu l’inici de les excavacions arqueològiques en territori badaloní es feren a principis del segle XX, dins els moviments relacionats amb el renaixement de la cultura catalana i la recerca dels orígens d’aquesta iniciats a finals del segle XIX. Des de llavors l’arqueologia a Badalona ha passat per moltes fases, sempre, però amb la voluntat de conèixer millor el nostre passat romà.

Un pas molt important pel patrimoni de la ciutat fou quan la ciutat romana fou declarada ‘bé cultural d’interès nacional’ (BCIN) i se’n protegií la seva àrea d’ocupació. Això però no ha assegurat la supervivència de les restes de Baetulo, però si que hi va ajudar. És per això que avui en dia, dins el recinte considerat ciutat romana no es pot fer cap obra, ja sigui en sòl privat com públic sense la supervisió d’un arqueòleg.

Al llarg de tots aquests anys s’han anat descobrint nous jaciments dins la ciutat de Badalona que han donat molta informació sobre com era Baetulo i com vivien els seus habitants. Alguns d’aquests jaciments s’han conservat i es poden visitar, però la majoria han sigut amagats, saquejats o destruïts. Quan parlem de la ciutat de Baetulo fem referència molt sovint a la urbs, el recinte emmurallat d’unes 11 hectàrees, però oblidem el seu territori, la part més rústica, les zones no urbanes, i és en aquestes zones on s’ha patit més destrucció i en tenim més desconeixement. A altres barris com Pomar, Llefià o el Raval, també hi va haver ocupació romana, però la majoria van ser destruïts o no s’han excavat mai.

Us proposo doncs dos itineraris per visitar la ciutat romana; un d’oficial i un d’alternatiu o imaginari. El primer és ben fàcil. Aneu al Museu de Badalona, allà us facilitaran un mapa d’on se situen les restes arqueològiques visitables, tot i que això no assegura que siguin sempre obertes al públic, si que podreu fer un primera immersió al món romà.
El segon itinerari és més complicat, ja que us proposo fer-ho per llocs on es van trobar restes però que no s’han conservat, ja sigui perquè no era necessari, o bé, perquè les autoritats pertinents no han cedit l’espai. El punt més significatiu comença al mateix punt que la primera ruta, davant del Museu Municipal de Badalona. Des d’aquí veureu un edifici enorme de vidre creixent a marxes forçades, el nou ajuntament. Allà s’hi va excavar a principis del s. XX i s’hi trobà la porta d’entrada de la ciutat romana i una de les torres de defensa de la ciutat. Abans de començar les obres, el 2005 s’hi va trobà una piscina romana, però s’ha tapat tot a l’espera que algun dia les restes puguin ser rescatades.

Just a creuar el carrer hi ha dos jaciments excavats recentment, un a la cantonada Via Augusta amb Av. President Companys i l’altre al creuar l’avinguda. El primer el reconeixereu perquè fa temps que es va excavar i el solar encara està igual. Un altre punt és a la delegació d’hisenda, on s’hi van trobar les restes del que podria ser un port, o a la Plaça de Can Peixau on s’hi trobà el monument funerari que es llueix al Museu, un cementiri i un forn d’àmfores.

La veritat és que a Badalona s’han fet moltes excavacions però encara en queden moltes per fer i moltes que s’amaguen o es tapen. Se sap que a Dalt de la Vila i altres punts de la ciutat, encara es conserven restes en els seu subsòls i badius, però la majoria de veïns això els porta un mal de cap.

És evident que no hem de tirar a terra el barri per conservar les restes romanes, però si hauríem de tenir consciència que aquest és un bé col•lectiu. Si no conservem el patrimoni i en el seu lloc anem fent nous edificis, la majoria dels quals la gent que ha nascut i viscut a Badalona no es pot permetre, ens quedarem sense passat ni memòria i el més perillós de tot, sense la nostra pròpia identitat.