 |
Aquest mes d’agost encetem una nova mena de continguts per als números d’estiu d’aquesta secció. Continuem amb els glossaris, però fixant-nos aquest cop, no tant en les llengües presents a la nostra ciutat sinó en els idiomes parlats a llocs susceptibles de ser destinació turística d’un bon grapat de badalonins i badalonines. Si us agrada la idea, teniu gairebé tot un any per fer-nos arribar les vostres propostes!
El Grec: la llengua de la tragèdia i la comèdia
Cèlia Torrent
Moltes de les paraules i noms que fem servir sovint tenen un origen grec: telèfon, farmàcia, psicòleg, Olímpiada, Jordi, Eulàlia, etc. El grec és molt utilitzat per la creació de neologismes que esdevenen internacionals.El grec és una llengua que ha viscut a través del temps, de fet el grec modern és l’estadi actual d’una llengua amb més segles que el mateix Partenó d’Atenes!. Una llengua amb una llarga història que encara continua.
Les primeres formes de grec són les que correspondrien als textos del segon mil•leni abans de la nostra era: l’anomenat Lineal A (escrit en signes jeroglífics que no s’han pogut desxifrar) i el Lineal B propi de la cultura micènica (nom que pren la cultura de l’edat de Bronze a Grècia) escrit sobre tauletes d’argila cuita que podem entendre i llegir , on cada signe representa una síl.laba.
Però l’alfabet grec tal i com el coneixem no apareixerà fins cap al segle VIII a.C. fruit dels contactes comercials amb el món fenici. Al segle V a.C, amb el poder cultural d’Atenes com a centre, esdevé la llengua de la filosofia, la democràcia, la tragèdia, la comèdia i de totes les coses que Grècia va saber exportar a la resta del món antic. El grec perdurarà durant l’Imperi Romà, l’Imperi Bizantí i la mateixa dominació turca de Grècia.
Al segle XIV té lloc l’expedició dels almogàvers a Grècia i a Constantinople. El pas del contingent catalano-aragonés deixa alguna petita petjada en l’idioma (com ara l’expressió ‘fer bugada’, kano bugada) i un trist record en el folklore grec on català esdevé sinònim de bàrbar i dolent.
De fet el nostre ‘ vindrà el papus’ per al infants té un paral.lel amb el katalanós, un personatge temible que agafarà al nen que no faci bondat en terres gregues!. Malgrat això recordem que el primer elogi modern a l’Acròpolis d’Atenes fou obra de Pere el Cerimoniós que l’anomenà ‘la plus rica joia que al món sia’.
El grec que avui es parla a Grècia és l’anomenat dimotiki però coexisteix amb una variant més arcaitzant (utilitzada el alguns papers oficials i per l’església ortodoxa grega) l’anomenada katharevousa. Fruit d’aquesta dualiat és el fet que el grec modern no és una llengua amb una normalització lingüística total.
El grec consisteix en vint-i-quatre lletres, sis grups vocàlics (agrupació de dues vocals per formar una únic so) i vuit grups consonàntics. És una llengua que es declina, és a dir que utilitza casos com el llatí , però no hi ha datiu ni ablatiu. Té tres géneres: masculí, femení i neutre.
La cultura de tot poble viu en la seva llengua i si feu un viatge a Grècia veureu que el blanc del marbre de les ruïnes, el blau intens del mar i el cel, les olors dels restaurants i les tavernes, tot allò que pugueu veure o sentir, ja sigui el cant que surt d’una església o les converses de la gent del carrer, no serien el mateix sense la cantarella de la llengua grega. El grec té un sons similars als nostres, un quelcom que ens és familiar, deu ser perquè -com una vegada vaig llegir- a Grècia sempre s’hi torna encara que sigui la primera vegada que es visiti.
*El 'punt i coma' equival a un interrogant
Per aclarir dubtes sobre les transcripcions fonètiques ves a:
Alfabet fonètic internacional (Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure interactiva en català)
|
|
