Pla Municipal d’Habitatge ‘Badalona 2000-03’: crònica d’una estafa

Ramon Batista

A principis de l’anterior legislatura (1999-2003) l’Ajuntament de Badalona va pretendre construir un gran nombre d’habitatges protegits per fer front a les necessitats de gran part de la població local, especialment dels joves. Aquesta iniciativa es va donar a conèixer amb el nom de ‘Pla Municipal d’Habitatge Badalona 2000-2003’. Al llarg d’aquella legislatura es va anar desplegant tota una sèrie de recursos propagandístics per fer conèixer als ciutadans els objectius del Pla i les 31 promocions d’habitatges, que sumaven un total de 891 pisos.

Com era d’esperar, aquesta iniciativa va despertar un gran interès entre un bon nombre de famílies badalonines, concretament 6.491 unitats familiars van participar en el sorteig que es va realitzar al camp de la Penya el juny de l’any 2002. Aquest sorteig, al tractar-se de la culminació d’un dels acords de Govern, va estar presidit per l’alcaldessa i diferents tinents d’alcalde, que no volien deixar escapar la oportunitat de fer-se veure en una iniciativa tant ‘social’. Com molta gent ja deu saber, però, aquest Pla ha constituït una de les majors estafes al poble de Badalona que s’ha perpetrat en els últims anys des de l’administració local. Aquest Pla, va provocar inclús una crisi del govern municipal a principis de 2005. Què no ha funcionat? Per respondre a aquesta pregunta, cal tenir clar dues coses:

- Es sorteja un ordre d’adjudicació de pisos a menys d’un any de les eleccions locals de 2003, cosa que té un cert tuf d’electoralisme.

- Es donen mostres i falses informacions des dels mitjans municipals i polítics locals sobre el nombre de pisos que es faran i sobre els terminis.

Aquests dos fets, ens porten a veure una manca total de planificació i una voluntat clara de fer ‘política d’aparador’. M’explico: qualsevol administració que realitzi un Pla d’Habitatge i sortegi pisos o l’ordre d’adjudicació d’aquests, té clar que genera unes expectatives entre els interessats. Per tant, ha d’anar sempre sobre segur i arriscar-se el mínim possible, no generant falses esperances i, evidentment, no movent-se per electoralisme. Doncs bé, el nostre Ajuntament a hores d’ara (octubre de 2006) ha rebaixat la xifra inicial de 891 a 510 pisos, dels quals únicament 359 han estat construïts a dia d’avui. Si tenim en compte que el disseny del Pla va començar l’any 1999 i es va fer el sorteig el juny de 2002, veurem com el Pla respon a uns objectius molt diferents que se li suposaven en un inici.

Precisament aquesta diferència entre els grans titulars, les declaracions i la propaganda per un costat i la realitat ben amarga d’unes expectatives frustrades, ens porta a parlar de negligència. Aquesta negligència política va comportar, com ja s’ha dit, una crisi de govern entre el PSOE local i ICV, amb la renúncia d’aquesta última a les competències d’habitatge en la present legislatura. Paral·lelament, el Pla també ha comportat la creació d’una Plataforma d’afectats pel Pla.

Que l’execució d’una política pública generi una Plataforma d’afectats en un tema tant delicat com l’habitatge és certament greu, sobretot si tenim en compte que l’Ajuntament es reclama ‘catalanista i d’esquerres’.

Recomanem:

Publicitat: