A Josep Gual i Lloberes.

Un any sense el poeta

 

Si vols anar a la platja
seguint aquest carrer
mai no faràs marrada
si t’arrisquessis a banyar-te
pot ser que pudis més
que una cucut emmerdissada.
fes cura de tenir la boca closa
no fós el cas que t’empassessis
qualque preservatiu
elàstic.

Josep Gual

 

En parlar de la figura de Josep Gual coincidiríem amb uns quants badalonins i badalonines si afirméssim que ha estat un personatge oblidat, potser, fins i tot, poc valorat en l’aspecte literari. De fet, malauradament, aquesta manca d’observació, d’autoestima local i de memòria es dóna massa sovint a la nostra ciutat. En canvi si, en aquest cas, ens dediquem a fer una ullada per la seva producció poètica palparem en ella un profund sentiment de pertinença a  Badalona i així mateix, en llegir alguns dels seus poemes, trobarem ‘les quatre rieres i un altre tant de clavegueres[...]’ o bé la Rambla descrita amb el mer realisme característic d’en Gual: ‘és un passeig amb palmeres a banda i banda [...]’.

Tampoc podem deixar de banda el sentiment i la voluntat política que també es plasma en els  seus versos. Gual formà part de la  ‘lleva del biberó’ i rebé amb intensitat els efectes de  la Guerra Civil. Juntament amb altres experiències viscudes veurem com els seus poemes s’aniran omplint d’una crònica històrica rellevant. Cal destacar, doncs, títols de poemes amb un clar referent: Camp de Gibraltar,  Amb freqüència modulada, Paisatge de l’Ebre, entre d’altres.

Literàriament parlant, en Gual ha estat classificat com un poeta amb una rotunditat expressiva, badada en una gran riquesa lèxica de profunda arrel popular. A més a més, rellegint els seus poemes ens adonem que la poesia ha estat un clar instrument que el va ajudar a alliberar-se en temps de repressió.

Ara fa un any que Josep Gual morí (la matinada del 25 d’octubre) i per això volem retre aquest petit homenatge, un petit racó que, precisament, recordi qui fou, quins sentiments tingué envers la seva ciutat  i quin paper jugà la seva poesia, propera a tothom. Així mateix, com ell va escriure en un dels seus pròlegs:

         ‘Cal no amagar el  cap sota l’ala i airejar-la encara que faci mala ferum’.

El mateix 2005, Valentí Soler i Noguera publicà la Poesia Completa de Josep Gual i Lloberes, on s’inclou un important estudi de la seva obra.
(Soler Noguera, Valentí. Poesia Completa. Josep Gual Lloberes,
Barcelona: Proa, 2005).

 

Recomanem:

Vilaweb Badalona

 

Publicitat: