 |
La rotonda del Che Casal d'Amistat amb Cuba de Badalona
Mesures com el criminal bloqueig imposat a Cuba des de 1961 per part dels EUA que inclouen lleis extraterritorials com la Helms Burton o Torriccelli i que segons estudis presentats a la ONU el passat agost han causat directament pèrdues econòmiques per la illa de més de 86 mil milions de dòlars, quantitat a la que cal sumar-hi els danys causats per sabotatges a objectius econòmics o socials, i el valor dels productes deixats de produir, a més de les greus condicions econòmiques que se li imposen a l’hora de realitzar intercanvis en el mercat internacional, amb un valor que sobrepassa el 30% del preu de mercat. A conseqüència de la continuïtat i recreuament de les mesures nord-americanes el Casal es proposa a inicis de la dècada els projectes de cooperació, partint de la base que és el poble cubà el que coneix millor les seves necessitats. Des de Cuba se’ns exposaven possibles espais de col·laboració i línies de treball basades en necessitats socials a cobrir i des de aquí ens dirigim allà on calgui per cercar els recursos, sigui per solidaritat directa de persones sensibilitzades, el sector privat o les diferents administracions públiques. El Casal també té com a referent tot allò, idearis i persones, que històricament ha contribuït a que els pobles del mon s’alliberin i caminin cap a una societat més justa i igualitària, i en concret aquells referents que han coadjuvat a que la revolució cubana iniciada a meitat el segle passat s’hagi implantat i vagi evolucionant cap al tipus de societat que el propi poble s’està construint. Dins aquests referents un dels més importants ha estat el d’Ernesto Guevara, conegut internacionalment per “CHE”. Desprès de diferents intents, finalment va ser el dia 8 d’octubre de 1997, dia que es complia el 30è aniversari de l’assassinat del Che a Bolívia, quan un grup de persones amics i amigues i membres del Casal, van prendre una rotonda situada a la cruïlla dels carrers Joan Valera i Marquès de Sant Mori, davant el mercat de la Salut del barri que porta el mateix nom. Es va instal·lar una figura amb la coneguda imatge del Che i es va reivindicar que aquell lloc s’anomenés plaça Ernesto Guevara, el Che. Heu de saber que la figura metàl·lica darrerament ha patit un atac feixista i el rostre del Che ha estat buidat. L’any 1998 es va incloure al nomenclàtor de la nostra ciutat la Plaça d’Ernesto Guevara, el Che, de la que ens sentim orgullosos ja que està ubicada en un dels barris més populars de la ciutat, on vivim aquells pels qui el Che va lluitar tota la seva vida. Des de aquell 8 d’octubre del 97, mai el 8 d’octubre s’ha faltat a la cita. Cada any s’ha fet un homenatge a la figura del guerriller heroic, aquell que va lliurar la seva vida a la lluita per millorar les condicions de la humanitat, per canviar les lleis i la relació de forces imperants al mon, on una minoria de poderosos sense escrúpols impedeixen una vida digna a la gran majoria dels habitants de la terra. Una persona que va barrejar sempre l’anàlisi i el pensament revolucionari amb la pràctica, que va donar exemple de vida, una persona austera i incorruptible fins al inimaginable, una persona quins valors polítics i humans han transcendit de generació en generació, valors que a nosaltres ens toca i volem preservar i transmetre als futurs habitants de la nostra ciutat.
Des de llavors hem realitzat difusió de la proposta entre els habitants d’aquests barris, participant amb parades informativa en les diferents activitats que han programat a Fires i Festes Majors, als carnavals disfressats de parada de metro, etc. Tanmateix s’ha intentat tenir un contacte amb les administracions. Es va enviar una carta explicativa i còpia de les signatures de les entitats adherides a la proposta “Parada del metro La Salut-Che Guevara” i s’ha demanat reunió a la Autoritat del Transport Metropolità, a l’alcaldessa de Badalona i a l’Entitat Metropolitana del Transport. Fins al moment només ens hem reunit amb la Regidora de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Badalona Sra. Asun Garcia, en qui l’alcaldessa va delegar. Però sembla ser que l’Ajuntament té poc a dir amb els noms previstos per les parades del metro. Nosaltres no ens ho acabem de creure, segur que en alguns moments l’Ajuntament pot dir moltes coses, entre altres motius perquè forma part de les entitats metropolitanes que decidiran sobre el tema. Volem deixar ben clar que les persones i entitats que desitgem que la parada del metro de la línia 9, s’anomeni “LA SALUT-Che Guevara” estem defensant la nostra proposta i ho continuarem fent aferrissadament. I ho fem perquè estem convençuts que el Che s’ho mereix, perquè es recorda a un gran personatge històric, perquè les classes populars no podem perdre la nostra memòria històrica, perquè una societat justa i solidària (que és el que volem ser, no?) ha de recordar sempre a aquells que ho han donat tot per nosaltres, i per això cal que el nom del Che, com el de tants altres, es conegui i es difongui i a més considerem, que és de sentit comú que una parada de metro es digui com el lloc concret on està situada. No acabarem aquest escrit sense recordar que l’any 2007 farà ja 40 anys que el 8 d’octubre van assassinar al Che a Bolívia. El moviment de solidaritat amb Cuba dedicarà tot l’any a retre homenatge al guerriller heroic. Animem a tots aquells col·lectius que es vulguin sumar s’animin i organitzin activitats de difusió de l’ideari del Che, podeu comptar amb l’ajuda de que puguem disposar. A Badalona esperem oferir a l’any del Che dos esdeveniments importants, el primer aconseguir que la parada del metro oficialment s’anomeni LA SALUT-CHE GUEVARA i el segon que s’instal·li a la plaça del Che una estàtua que el recordi per sempre.
|
|
Recomanem:
Publicitat: 
|
Va ser al 2004 que es va iniciar la campanya, creant-se una comissió formada pel Casal d’amistat amb Cuba de Badalona, per les Associacions de Veïns de Marquès de Sant Mori, de Sant Antoni de Llefià, de Joan Valera i de Sant Joan de Llefià Alt. Desprès es van afegir d’altres entitats com l’AA.VV La Salut Alta, Comissió de Festes de La Salut, Associació de Comerciants de Pau Piferrer, Grup de Diables Kapaoltis, Llefianet o l’Associació d’Esports de Muntanya de Llefià, perquè entenem que la proposta ha de ser el màxim de compartida, fonamentalment amb el veïns i veïnes del barris de La Salut i Llefià.
