 |
Aturem un llarg etcètera
El passat dissabte 16 de desembre, vam celebrar la presentació pública de la candidatura municipal Els Verds-CUP; tot fent un sopar al centre cívic de Sant Roc que va concloure amb un parlament on es convidava a tothom a participar del projecte.
En aquest sopar vam comptar amb la presència de persones representatives del teixit associatiu de Badalona. Teixit associatiu que trobem imprescindible si volem transformar aquesta ciutat. Organitzacions, entitats i persones que ens permetin conèixer la realitat de la nostra ciutat i les seves problemàtiques socials i econòmiques, i sobretot com afrontar-les. És a través d’aquesta dialèctica, què es fonamenta la democràcia participativa; democràcia participativa no vol dir demanar el vot un cop cada quatre anys; ni parlar amb les entitats quatre dies abans d’anar a les urnes per redactar el programa electoral; és una feina mantinguda al llarg del temps, dia a dia.
No entendríem una altra manera de fer política que no fos aquesta, perquè democràcia significa “el poder del poble”. Les persones hem de poder decidir sobre tots els temes de la ciutat; per poder decidir els hem de conèixer, prendre una decisió i a partir d’aquesta, actuar en conseqüència.
El mateix dret d’estar informada i a participar en la presa de decisions, té la meva mare, el treballador d’origen paquistaní de la botiga del costat de casa, que el senyor que treballa a l’Ajuntament i diu que fa política.
Política a la vida ho és tot: perquè l’autobús que jo puc agafar per anar a l’ambulatori és fruit d’una decisió política; el temps d’espera per poder anar a la piscina municipal perquè em fa mal l’esquena és fruit d’una decisió política; perquè l’horari dels espais públics en què hem puc reunir o celebrar actes com el del dia 16 de desembre és fruit d’una decisió política; perquè el fet que no pugui accedir a un habitatge digne i accessible econòmicament és fruit d’una decisió política; que no ens arribi la informació de les activtats que programa la regidoria de la dona, en principi, dirigides a les dones de Badalona, com nosaltres, és fruit d’una decisió política i perquè el fet de no poder assistir als plens municipals perquè l’aforament és ridícul (unes 60 places per 211.000 habitants, aproximat) és fruit d’una decisió política; i així podríem enumerar un llarg etcètera.
Apoltronar-se en una cadira dins la sala de plens de l’Ajuntament és molt fàcil, fer quatre reunions i quedar bé amb el personal és molt fàcil, pensar què és impossible mobilitzar la gent i que, per tant, uns pocs i poques han de prendre les decisions és molt fàcil. El realment difícil és fer conscient a la ciutadania que poden canviar les coses, que una altra Badalona és possible.
En aquest article haguéssim pogut utilitzar un llenguatge formal i unes construccions gramaticals més acurades, pròpies del llenguatge en què estem acostumades a sentir la malnomenada classe política, però això no quadraria massa amb tot el que hem estat dient fins ara, oi?
Un cop aclarit quin és el nostre concepte de fer política, de democràcia participativa i de dialèctica us emplacem a tots i totes a fer possible aquesta transformació des dels mercats, els instituts, les associacions de veïns i veïnes, les AMPES i tantes i altres entitats que poder fer de Badalona una ciutat lliure, alegre i combativa.
De la Serralada Marina a la platja
i d’Artigues a Pomar.
Rosa i Núria, membres de la Candidatura d’Unitat Popular
|
|
