Partido Prepotente

Queridos espanyoles, badaloneses en general. Después de las elecciones debemos lanzar un mensaje de paz y amor para nuestros electores, esas personas que aunque quizá  no lo tuvieran claro, han optado firmamente por un partido de centro, por que veían en nuestro líder Xosép Pique, una persona que traeria el futuro en ésta bonita región de España, que es Catalunya. A los demás , en especial a los ciudadanos traidores  que hayan votado otro partido similar al nuestro, pero con otra financiación y de aires  lerrouxistas, les deseo, muy a mi pesar, una muerte lenta y dolorosa para que cuando vean a satanás le informen de que en España no queremos competencia. Este mensaje de paz y no violencia (fíjense que no he amenazado a nadie) se hace extensivo a todos los votantes del tripartito, a los que ya me encontraré en cualquier manifestación para intercambiar pacíficamente, algunos argumentos contundentes. Solo queda felicitar a nuestros amigos de conveniencia, a los que deseamos mucha suerte en las propias elecciones municipales  y que vigilen su espalda porque los estamos vigilando. Éste es nuestro mensaje de amor para éstas navidades, puño americano de hierro en guante de acero. Felices fiestas, voten a nuestro partido o pasaran cosas muy graves.

Conveniència i Comunió

Mirant el paisatge canviant de la tardor des de la meva masia rústica de Canyet, reflexiono amb ràbia continguda sobre el significat de la traïció.  Com ja profetitzà el personatge de Jesucrist en el ‘bestseller’ conegut com la Bíblia, a Catalunya ara, hi hauria d’haver un govern demo-cristià. La traïció, amics, es un plat que es serveix fred. L’altre dia, abans de les eleccions, parlava amb en Mas, un home amb un estil angelical, innocent i pur com el pètal d’una flor. Em comentava com s’estimava els d’esquerra, jo , previngut per l’experiència, li vaig dir que no se’n refiés que no eren persones pures com nosaltres, que no creien en les institucions ni en els ciutadans, que només eren una colla de polítics i que la gent senzilla com nosaltres no hauria de fer tractes amb individus d’aquest tipus. Ell espetà a riure, i confiat em digué que ‘tranquil pernil’ que ja ho tenia tot parlat amb en Carallot. Pobre innocent, quins temps corren que un ciutadà d’a peu no pot participar tranquil·lament en la democràcia sense que els buròcrates l’enredin i el traeixin.

Partido Español
(que abans duia alguna sigla més...)

Estimats badalonins, després d’aquesta festa de la democràcia, hem de celebrar la victòria de nuestro líder Montilla, una persona alegre y juganera que farà que tots els catalans, ja siguin els nacionalistes, els no-nacionalistes, els regionalistes, los catalanistas, los anarquistas, los anarquistas catalanistas independentistas, els anarquistes no-catalanistes independentistes, els independentistes sunnís, els espanyolistes, los españolistas convencidos regional-federalistas, los españolistas no convencidos regional-centralistas, los partidarios de las veguerias , la gente de la calle, las señoras que pasaban por ahí, los obreros sin formación, los absentistas, la gent sense ideologia en general i fins i tot els ciutadans que van per Catalunya, siguin iguals sense cap tipus de distinción. Pues es ahora el moment de deixar enrere els debats identitaris i centrar-nos en el que realment importa, les persones de classe mitjana-baixa que votan socialista. Las que recibiran una pata de jamón y un vino de rioja para celebrar aquestes festes tan interculturals, tan catalanes, tan espanyoles, tan americanes, tan xineses,  tan búlgares , tan rumaneses i tan de tots sense centrar-nos en absurds debats identitaris. Buenas fiestas.

Imitativa per Catalunya

Ara que acaben de passar les eleccions, ja estic més tranquil...
Ara ja ho tinc més clar, Imitiva ha pres el paper que li pertocava després de la fidelitat demostrada, i ha guanyat el nombre de representants que li corresponia. Amb un notable ascens dels vots, després de permetre que  plantes,  rovellons i  animals poguessin votar. I si no podien un dels nostres militants els ajudava... El cert es que cada cop ho tinc tot més clar. Ara el que toca es pensar en el futur i aprofitar aquest augment de vots per marcar un clar incís en la política en el nostre favor. Utilitzarem aquesta nostra nova força per seguir col·laborant amb el partit socialista que no ho fa tan malament i a més ens treu uns pisets de tant en tant que... I a Badalona, nosaltres seguirem donant suport a la Maite, la nostra deesa de la fertilitat, que tan de bé ha fet a la natura. És a dir, als geranis, arbres, fonts i fauna diversa que tenim en els badius de les nostres finques. No voldria despedir-me sense desitjar unes atees i supereco-bones festes.

Misèria Republicana de Catalunya

Oh! estimada Maite , tan sols anhelo trobar-me altre vegada als teus braços  per celebrar la nostra victòria, tan teva com meva. Braç a braç, hem aconseguit crear un nou govern tripartit, basat en l’entesa entre persona i cos, tan física com políticament. Per això et demano Canapès, que ens unim en fraternal abraçada, per demostrar als nostres votants que ens han finançat el nou ajuntament que trempem com els que més. I et demano que truquis a l’Ibrahim per a repetir la gesta d’aquesta nit  en els llits del consistori i fer en aquestes festes una nova orgia interracial , multicultural i tripartita. Com en l’última en la que l’Ibrahim, va obrir un nou túnel de Bracons. Després d’aquest detall tan agradable, només resta desitjar-vos bones festes i facilitar-vos l’any entrant.