Història castellera a Badalona 1880-1998

Castellers de Badalona (en motiu del seu cinquè aniversari)

Badalona no pertany a la zona tradicional castellera. No obstant, des del segle XIX els badalonins i badalonines han pogut gaudir del veure aixecar castells. Aquests són els antecedents castellers de la nostra ciutat:

1880 Apareix una curiosa menció a la portada de l'Eco de Badalona. Un primer intent per tal d'enriquir la Festa Major amb dos elements de la cultura catalana com són els castells i la sardana: “La gralla xillona posant en moviment a una munió de balls simbólichs a manera d'entremesos i alenant als intrépits Xiquets pera espedar lo perillós castell...”

1892 Documentats els primers contactes de l'Ajuntament de Badalona per portar els Xiquets de Valls. Opció que finalment es desestima per raons econòmiques. Cent duros eren una quantitat massa exigent per la caixa de la Festa Major de l'època.

1893 “XIQUETS DE VALLS” Primera actuació castellera documentada a Badalona i única del segle XIX. Els Xiquets de Valls, juntament amb els bastoners de l'Arboç, van ser convidats a formar part del programa de la Festa Major. Amb uns quaranta “xiquets” i amb 650 pessetes de pressupost, una tercera part del total, es van alçar aquests primers castells. Segurament castells que no van superar els sis pisos, acompanyats del pilar de cinc.

1930 “XIQUETS DE VALLS” No és fins aquest any que reapareixen els castells per la Festa Major. Els Xiquets de Valls van actuar durant els dies 15, 16 i 17 d'agost per diversos indrets de la ciutat. Portar la Colla de Valls va costar 2.000 pessetes, el que representava una quarta part del total del pressupost de la Festa Major. La revista Marinada publicava tres fotografies amb castells a diferents indrets.

1931 “XIQUETS DE TARRAGONA” L'any següent, Badalona tornava a veure castells per la seva Festa Major. Aquest cop a càrrec d'una “important colla de Tarragona” segons el programa de festes, tot i que alguns diaris de l'època feien menció, per costum, als Xiquets de Valls. Els tarragonins havien assegurat en previs contactes el tres i el quatre de set, no obstant només estan documentats el quatre de sis amb l'agulla, el dos de sis, el tres de sis i el pilar de cinc. D'aquell mateix any destaca la carta de la Nova de Valls, oferint-se per venir tot remarcant la possibilitat de fer millor castells que els que va fer la colla Vella l'any anterior.

1932 Aquest any no es porta cap colla castellera per la Festa Major, tot i que l'Ajuntament en va rebre ofertes. Com per exemple una carta enviada pels Xiquets de Valls Colla de Barcelona. Una agrupació formada segurament per vallencs imigrats a la ciutat.

1934 D'aquest any destaca l'oferta dels Mirons del Vendrell també per venir a actuar a Badalona per la Festa Major. Oferta també desestimada des de l'Ajuntament.

1936 Els llavors Xiquets del Vendrell havien de ser els protagonistes d'un nou episodi casteller a la Festa Major de Badalona L'Ajuntament així ho havia requerit. El 19 de juliol el llavors mític cap de colla vendrellenc Jan Julivert tenia una entrevista a Badalona per lligar els últims detalls de l'actuació, mentre que la seva Colla participava en la inauguració de la Olímpiada Popular de Montjuic. No obstant l'esclat de la Guerra Civil va evitar aquesta entrevista, i evidentment també l'actuació del 15 d'agost.

1947 XIQUETS DE VALLS, LA MUXERRA  Aquest any apareixia al darrera de la portada del programa de festes, un quatre de vuit de la Muxerra, la colla que actuaria aquell any. També la premsa s'en feia ressó: “ Los Xiquets de Valls “la Muxerra” ha actuado en Badalona durante los días 16 i 17. Entre sus admirables castillos humanos debe mencionarse el 7 de 2 de difícil ejecución, que fue elevado el dia 16 frente a las casa consistoriales en medio una gran emoción”(Revista de Badalona. Especial Festa Major. Nº 310 contraportada). Efectivament la colla de la Muxerra va fer un important castell a Badalona, que suposa un salt qualitatiu respecte als previs castells de sis documentats dels anys anteriors. Parlem, clar, del dos de set, i no del set de dos.

1956 COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS Els castells reapareixen nou anys més tard de la ma, altre cop, de la Vella de Valls. Per primera vegada ho faran només per un sol dia, el 15 d'agost a les dotze  del migdia. L'actuació s'anunciava a la Plaza de Jose Antonio, la que tothom coneix com l'actual Plaça de la Vila. Aquest model d'actuació s'acosta més a les típiques actuacions castelleres dels nostres temps. Això deixa enrerra els mítics viatges que els Xiquets de Valls feien antigament i que els obligaven a passar una o dues nits a les poblacions on actuaven també dos o tres dies.

1961 MINYONS DE L'ARBOÇ Aquest any va ser el torn d'una colla del Penedès. Tres anys després de la seva fundació, els Minyons de l'Arboç van actuar pel dia gros de la Festa Major de Badalona per diversos carrers de la ciutat. Entre el seu programa de castells destaca el quatre de set, el primer que aconseguien descarregar aquell any. Aquest va anar acompanyat d'altres castells de sis pisos i de diversos pilars.

1962 MINYONS DE L'ARBOÇ L'any següent els de l'Arboç tornaven a actuar per la Festa Major de Badalona, també el dia 15 i per diversos carrers. Aquest cop la manca d'efectius va impedir que es poguès tornar a veure un castell de set.  Segons publicava la revista arbocenca Fe i vida, els castells descarregats foren el tres de sis, el dos de sis, el quatre de sis amb l'agulla, el tres de sis aixecat per sota i moltíssims pilars, sense haver-ne revolcat ni un.

A partir de la dècada dels 70 els castells a Badalona deixen de ser una exclusiva irregular de la seva Festa Major d'agost. Cal apuntar que durant aquests anys el protagonisme comença a endur-se'l les “fires i festes de Sant Anastasi”, per l'11 de maig. A Badalona la gent começa a marxar de vacances durant la tradicional festa del 15 d'agost i això fa que any rera any vagi perdent força.

Un altre factor és l'aparició de colles castelleres fora de la zona tradicional a poblacions més properes com Barcelona o Terrassa. També una millora en el transports permetia portar colles més llunyanes. Aquests fets van anar facilitant la contractació de colles per altres dates. Així doncs els castells van prenent cert protagonisme a diferents programes de festes  a la ciutat.


FESTA MAJOR D'AGOST
Amb una Festa Major en perill d'extinció els castells encara van formar part del programa durant tres anys consecutius, del 1973 al 1975. En aquests tres anys es va contractar a la Colla Vella dels Xiquets de Valls.  El 1973 ho va fer per diversos barris de la ciutat com Sant Roc o la Salut, per acabar actuant davant l'ajuntament. En els dos anys posteriors ho feien acompanyats d'un grup de majorettes de Poble Nou. En aquestes tres darreres actuacions de la Festa d'agost es van veure castells de set.


FESTES DE LLEFIÀ
Durant alguns anys la Plaça Trafalgar ha estat l'indret on s'han vist castells per la festa major del barri. La primera actuació data de l'any 1975 amb uns Castellers de Barcelona interessats en difondre el fet casteller a les poblacions veïnes com Badalona. Hi van alçar castells de sis acompanyats del pilar de cinc. Els anys 1985 i 1986 són els Castellers de Santa Coloma els protagonistes amb castells de sis. I el 1995 hi tornen els de Barcelona plantant els primers castells de set de Llefià.


FESTES DE MAIG
Les festes de Sant Anastasi van prenent el protagonisme de la ciutat a mitjans dels anys setanta. Durant diversos anys i a diferents actes descentralitzats els castells han estat un element festiu més. Les festes de Can Canyadó, la de les migues i sobretot la Festa del Badiu han estat alguns dels escenaris on s'hi han aixecat castells pel maig. Per descomptat també a la Plaça de la Vila, dins el programa oficial. La primera data és el 15 de maig de l'any 1977, quan els Castellers de Vilafranca descarregeuen castells de set al parc de Can Solei. Durant la dècada dels vuitanta els Castellers de Barcelona hi actuaran en tres edicions, amb els tres de set com a sostre. Els Minyons i els Castellers de Terrassa ho faran en dues edicions més també amb castells de set i de sis. Pel que fa a la dels noranta i fins el 1997, que apareix la colla badalonina, hi actuen les colles de Barcelona, Vilanova i Rubí.


DIADA NACIONAL
Des del 1984 l'onze de setembre és una data castellera força important a Badalona. Cada any hi han actuat colles castelleres i és fins a l'actualitat la Diada on s'hi han vist els millors castells. Actualment se celebra a la Plana, però fins el 1996 abans els castells s'aixecaven a la Plaça de la Vila. Minyons  de Terrassa amb tretze, Castellers de Barcelona i Bordegassos de Vilanova amb onze i Castellers de Terrassa amb sis, són  les colles que han participat en més ocasions. D'altres com la Colla Jove de Vilafranca, els Nois de la Torre, els Castellers de Castelldefels i fins i tot els Falcons de Vilafranca en van ser els protagonistes els primers anys. La millor actuació la van fer els Bordegassos l'any 1999, amb l'únic pilar de set amb folre vist a Badalona.

Altres festivitats no van tenir continuïtat amb els castells, com les esporàdiques diades castelleres dels focs de Sant Joan del 1984 o les de Sant Jordi de 1987. Els castells també han estat protagonistes en altres festes puntuals com la preparatòria del Congrès de Cultura Popular amb els Castellers de Vilafranca el 1976 o l'Homentage a Picasso el 1982 amb els Castellers de Barcelona.

Aquesta història castellera pren una major dimensió el 17 de maig de 1998, dia que feren la seva presentació oficial els Castellers de Badalona. Amb una colla pròpia veure castells a Badalona s'ha tornat una cosa més normal, ja que actualment s'hi realitzen per diferents indrets de la ciutat fins a una quinzena d'actuacions l'any. No som una ciutat tradicional, però gairebé podem dir que aquí de castells, n'hi hagut tota la vida.